Zapatero amb i contra tots.

Avuí José Luís Rodríguez Zapatero ha sigut investit President del Govern Espanyol. I ho ha fet comptant amb l´’unic suport dels companys del seu grup parlamentari. Sembla ser que els bons resultats del PSE i del PSC a Euskadi i Catalunya i el mal resultat a les eleccions d’Esquerra Unida, han crispat una miqueta els nacionalistes i els dirigents d’IU. Zapatero és el mateix de fa 4 anys, és més, ens atrevim a dir que és un President, si més no, amb més credibilitat si tenim en compte tots els compromisos del seu programa de 2004 que ha dut a terme; tots els avanços socials, l’ampliació de drets i els acords alcançats en materia territorial. Només els mals resultats del PNB, de CiU i d’ERC i d’IU expliquen la decisió dels seus dirigents d’abstenir-se o votar en contra. Zapatero però, compta amb una majoria més àmplia en el Parlament, una majoria que li han otorgat els ciutadans espanyols i això, tard o d’hora, farà que la resta de formacions polítiques hagen d’arribar a acords amb el govern i amb el propi Zapatero, la qual cosa enfortirà els ciments del nostre sistema democràtic perquè el diàleg, la negociació i el consens en política, han de ser, sota el nostre punt de vista, essencials.

Rosa Díez, primer jo i, després, jo.

Ahir feiem en aquest blog una declaració de principis, això és probablement el que deuria fer Rosa Díez d’una vegada per totes. Una dona que ha sigut Consellera de Comerç del govern Basc sent Ardanza Lehendakari, una dona que es va empassar el sou d’eurodiputada durant 8 anys gracies a o a costa del Partit Socialista, una dona que va veure frustrades les seves aspiracions en el Congrés Federal del Partit Socialista l’any 2000 davant l’efecte que Zapatero va causar als assistents. L’ara President del Govern va causar aquell impacte precisament per això, perquè va fer una autèntica declaració de principis i d’intencions. Especialment significativa va resultar ahir la imatge de Rosa Díez estrenant-se com a diputada, amb Zapatero com a futur President del Govern i amb José Bono com a President de la Càmera, curiosament, els seus dos rivals al Congrès Federal del 2000.
La trajectòria política de Rosa Díez s’enten, des del nostre punt de vista, com una autèntica lluita per arribar a ser. Una persona no pot estar en dos llocs a la vegada, no pots governar amb el PNV i desprès fer un discurs centralista, no pots intentar ser Secretària General del PSOE per a desprès votar en contra del candidat a la Presidència del Govern del Partit Socialista, bé, si que pots fer-ho, de fet, Rosa Díez ho ha fet, per tant, el que caldria preguntar-se és on vol arribar a parar esta dona. Ja ho comentàvem ahir, nosaltres creiem en l’honorabilitat i l’honradesa dels polítics i, també, amb la seva claredat d’idees, idees que han de servir per a millorar la societat i no per a aconseguir un sou, una cadira o un cotxe oficial.

Una declaració de principis

Aquest és un blog que neix avuí sense cap objectiu, sense cap intencionalitat, sense cap pretexte. Simplement preten obrir un debat polític i social, un debat que aburreix a la majoria de la ciutadania, especialment els mes joves. Uns joves cada vegada menys concienciats de la importància del seu vot, dels seus pensaments (si és que els tenen), de les seves relacions interpersonals i, del que és més important, del seu paper en la societat. Però, malauradament, no només els joves estan infectats pel virus de la inoperància social, de l’autocomplacència política i de la resignació cultural. Els temps canvien i, amb ells, la percepció de la vida, les prioritats dels èssers humans i els valors ètics i morals. Evidentment no tot canvia a pitjor, en els darrers anys a l’Estat Espanyol hem sofert una transformació política pel que fa l’ampliació de drets que no té precedents en la història. Hem assistit a la consecució de drets socials per part de col·lectius socialment marginats i menyspreats, grups socials formats per ciutadants i ciutadanes que, com a tals, complien amb les seves obligacions; pagaven els seus impostos, cotitzaven a la Seguretat Social i es movien dintre dels limits de la legalitat i el respecte però que no rebíen el mateix a canvi. Aquests tipus d’avanços socials ens produeixen gran satisfacció als que creiem en la democràcia per damunt de qualsevol cosa i, qualsevol cosa inclou a Déu i a qualsevol mena d’adoctrinament malèvic i maquiavèlic que es desprén del resentiment i la ràbia, que habita en la foscor i que preten sobreviure a costa de la ignorància i la innocència de milers de ciutadants al món. La democràcia és per a nosaltres el medi natural on les societats deuen seguir progressant. I pensem que la base fonamenal de qualsevol sistema democràtic és la igualtat dels membres que formen aquest sistema, la igualtat absoluta i a tots els efectes. Nosaltres pensem que ningú té ni s’ha de creure amb l’autoritat moral per a dictaminar quines han de ser les normes de conducta de l’èsser humà, de quins drets poden gaudir i de quins no segons la seua procedència, la seua orientació sexual o el color de la seua pell. Per a nosaltres no hi ha ciutadants de primera i ciutadants de segona, no deu haver judicis de moral per a concedir o denegar drets als ciutadans.
D’altra banda, també creiem en la dignitat de fer política amb l’única finalitat d’ajudar la societat a progressar, lluny dels interessos personals i partidistes. L’honorabilitat i la noblesa dels polítics han de ser un requisit fonamental per a participar en la vida política, d’igual manera que l’honarabilitat i la noblesa de les persones han de ser requisits fonamentals per a la convivència. Nosaltres creiem en el model del polític conscienciat amb les necessitats socials i disposat a fer l’esforç de treballar per millorar les condicions de vida dels ciutadants i assegurar el seu benestar. En canvi, ens avergonyim d’aquells que fan de la política el seu mitjà per enriquir-se o figurar, o d’aquells que utilitzen el seu càrrec públic per a imposar la seua autoritat en lloc de per a governar des del consens i fer del diàleg i de la paraula les seves eines de treball principals.
Aquest primer post és tota una declaració de principis, els nostres principis, els que ens fan ser el que som. Uns principis i uns valors que defensen la llibertat dels èssers humans, perquè els èssers humans que no tenen llibertat per a escollir tenen el desavantatge de ser ciutadans inferiors als altres i, això, en el nostre pensament i en la nostra idea de societat democràtica, no té cabuda.