Rosa Díez, primer jo i, després, jo.

Ahir feiem en aquest blog una declaració de principis, això és probablement el que deuria fer Rosa Díez d’una vegada per totes. Una dona que ha sigut Consellera de Comerç del govern Basc sent Ardanza Lehendakari, una dona que es va empassar el sou d’eurodiputada durant 8 anys gracies a o a costa del Partit Socialista, una dona que va veure frustrades les seves aspiracions en el Congrés Federal del Partit Socialista l’any 2000 davant l’efecte que Zapatero va causar als assistents. L’ara President del Govern va causar aquell impacte precisament per això, perquè va fer una autèntica declaració de principis i d’intencions. Especialment significativa va resultar ahir la imatge de Rosa Díez estrenant-se com a diputada, amb Zapatero com a futur President del Govern i amb José Bono com a President de la Càmera, curiosament, els seus dos rivals al Congrès Federal del 2000.
La trajectòria política de Rosa Díez s’enten, des del nostre punt de vista, com una autèntica lluita per arribar a ser. Una persona no pot estar en dos llocs a la vegada, no pots governar amb el PNV i desprès fer un discurs centralista, no pots intentar ser Secretària General del PSOE per a desprès votar en contra del candidat a la Presidència del Govern del Partit Socialista, bé, si que pots fer-ho, de fet, Rosa Díez ho ha fet, per tant, el que caldria preguntar-se és on vol arribar a parar esta dona. Ja ho comentàvem ahir, nosaltres creiem en l’honorabilitat i l’honradesa dels polítics i, també, amb la seva claredat d’idees, idees que han de servir per a millorar la societat i no per a aconseguir un sou, una cadira o un cotxe oficial.